Les dinàmiques de grup ens encanten perquè tenen els ingredients exactes perquè se'n generi una alta dosi d'emotivitat positiva i un gran aprenentatge.
D'ençà que hem començat el curs ja n'hem fetes unes quantes. N'hi ha hagut dues però que ens han marcat especialment.
Heu provat mai de buidar un tub de pasta de dents? És fàcil, veritat? I tornar-lo a omplir? Ho heu provat? Segur que si ho heu fet us n'heu adonat que és una tasca ben complicada.
I segur que pensau... "I ara? Què té a veure això amb l'escola?" Idò hi té a veure, i molt, amb l'escola i amb la convivència. A vegades no mesuram els nostres actes i no sabem preveure'n les conseqüències. Talment com amb el tub de pasta dents. És molt divertit i fàcil buidar-lo, però és molt complicat tornar-lo a omplir. Ens va quedar molt clar. Va resultar ser MISSIÓ IMPOSSIBLE.
Na Cati va aconseguir el seu propòsit amb la reflexió conjunta que férem al final de la dinàmica. Aprenguérem una gran lliçó de vida i passàrem una estona ben entretinguts.
Si mirau les següents fotos pensareu que hem sembrat un arbre. Però no és així. Resulta que vàrem parlar dels nostres NO PUC, que en tenim uns quants.
Els vàrem escriure a un trosset de paper i els juntàrem dins una capsa celebrar EL FUNERAL DEL NO PUC. A partir d'aquest dia, a la nostra classe el NO PUC no existeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada